Lums de neó

Efesis 5:8 En altre temps éreu tenebres, però ara que es-teu en el Senyor sou llum. Viviu com a fills de la llum.

El neó és un gas que generalment es processa en tubs de llum per confeccionar rètols I anuncis. Però te quelcom de fascinant. Malgrat no pot eradicar l’obscuritat, es capaç de britllar en ella. Qualsevol altra llum desintegra completament l’obscuritat al seu voltant, però no succeeix el mateix amb el neó. Fins i tot es veuen més intenses quan hi ha obscuritat al seu voltant.

Alguna cosa així passa amb els cristians. Hi ha obscuritat al nostra voltant, i per ser realistes, no podem eradicar-la. Sabem pel que ens diu la Bíblia que el mal continuarà fins al dia en que Crist vingui a buscar la seva església. No obstant, encara que no podem eliminar l’obscuritat, si que podem brillar enmig d’ella i deixar veure la bellesa de Crist amb els nostres colors. Podem atenuar la forcor i cambiar l’ambient amb la nostra llum. Això és el que fa el neó i això ñes el que hauríem de fer nosaltres.

L’apostol Pau va escriure al Corintis: Perquè el Déu que va dir: “Que brilli la llum enmig de les tenebres”, ens ha il·luminat interiorment, a fi que irradiem el coneixement de la glòria de Déu, que es reflecteix en el rostre de Crist. (2 Corintis 4:6)

Luces de neón, capítol extret i adapdaptat al català del llibre Encuentros al Límite – 365 Devocionales Diarios – de Lucas Leys, 2007, editorial Vida

Si Martí Luter, avui, fós un científic

Quines haguessin sigut avui les 95 tesis de Luter? Un projecte desenvolupat per “Grupos Bíblicos de Graduados” i “Alianza Evangélica Española” ha redactat una sèrie de tesis que corresponen al desafiament actual de l’església i la societat de cristians. … Pel que fa la ciència, Luter ens incitaria a felicitar-nos com a cristians pel major coneixement de la creació que s’ha acumulat en els últims segles, i esperar que continuï en augment. Aquest major coneixement no disminueix el nostre concepte de Déu si no que el realça. No obstant, lamentaria els intents continuats, especialment en l’últim segle i mig, per presentar la ciència i el cristianisme com a enfrontats i incompatibles.

I també deploraria les actituds obscurantistes i anticientífiques d’aquells que, volent “defensar” o “exaltar” a Déu, el denigren en associar la fe amb ignorància, entossudiment  i rebuig al progrés científic, alimentant així els que defensen el suposat conflicte entre ciència y fe.

El mon em fa còrrer, però DÉU és el meu alè

M’has mirat quan molts ni tan sols s’havien adonat de la meva existència. Les teves paraules han estat el bàlsam que ha sanat el meu desconsol i ha omplert aquest buit que existia en el meu interior. Has tingut un tracte de favor amb mi, concedint-me la oportunitat d’apropar-me a tu i descobrir-te.

Com puc silenciar el meu agraïment? Vull aturar-me y pensar en tot que m’has regalat, tots aquells gestos amables que han fet de mi una persona afortunada. No vull córrer bojament anhelant coses que poden oferir-me un plaer efímer. No envejo aquells que fingeixen ser feliços dins aquest joc de conquistes estèrils. Jo ambiciono quedar-me amb tu, protegida i sense por, sabent que al teu costat tot es pot vèncer.

Dir al món que tant apesaradament corre, jutja, nega i fingeix, que tu ets l’alè de la meva ànima, aquell que escolta la cançó del meu cor i me la canta quan em falla la memòria, el meu Déu i pare etern, el meu amic de cada dia.

Com creus que t’estima Déu?

Encara que ets un ésser viu entre tants milions, t’estimo com si fossis el meu únic fill (Salm 33:13-15; Lluc 15:4-6). Vaig planificar el teu naixement abans d’haver creat el món (Efesis 1:4). En aquest moment vaig escriure atentament la teva existència i el propòsit de la teva vida (Salm 139:16). Llavors, quan aquest dia escollit va arribar, et vaig formar en el ventre de la teva mare (Salm 139:13-15). Sé que això és difícil de creure. Encara que insuflo existència a l’univers i el mantinc en ordre perfecte (Salm 33:6-9), estàs contínuament en els meus pensaments (Salm 139:17,1cool. Conec el nombre dels cabells del teu cap (Mateu 10:29-31). Pel meu amor per tu, el meu desig més profund és deslliurar-te de l’esclavatge del pecat que t’està destruint (Hebreus 2:14,15). Vull donar-te pau, esperança, i un futur autèntic (Jeremies 29:11). Però abans de poder fer tot això, has de confiar en mi i triar d’acceptar-me en la teva vida (Salms 84: 11,12). Jo sóc AMOR, el seu origen, la seva font, i la seva definició (1 Joan 4:16). La profunditat del meu caràcter i la base de les meves decisions són la compassió, la justícia i la veritat (Salms 86:15; 89:14). Res et pot separar del meu amor (Romans 8: 37-39). No importa com actuïs, el que hagis fet, o si creus que existeixo: t’he estimat i sempre t’estimaré de manera incondicional (Jeremies 31:3). Justament per això, seguiré donant-te la llibertat de triar-me (Isaïes1:1cool. No vull acaparar-te! Podria continuar explicant-te el meu amor per tu durant hores (Salm 40:5), però ho resumiré dient que altura, profunditat, i amplitud del meu amor és més del que podràs experimentar en tota la teva vida (Isaïes 43:1-4; Efesis 3:18,19).

Déu i Einstein

“Si Déu ha creat el món, la seva preocupació principal no era fer-lo comprensible per a nosaltres”, i altres idees de Einstein sobre Déu.

Es tracta d’una col•lecció de cartes escrites per Albert Einstein entre 1951 i 1954 al seu col•lega, el físic David Bohm, que es subhastarà el proper 20 de juny a la casa Winner’s a Jerusalem, oferint la seva percepció sobre Déu, les idees del polític americà McCarthy i l’Estat d’Israel. En una de les seves cartes Einstein deia: “Els científics creiem que qualsevol cosa que succeeix, incloent els assumptes dels sers humans, es deu a les lleis de la naturalesa. Per tant, un científic no pot inclinar-se a creure que el curs dels esdeveniments pot ser influenciat per la oració, és a dir, per un desig manifestat de forma sobrenatural.
No obstant, hem de concedir que el nostre coneixement actual d’aquestes forces és imperfecte, així que en el fons, la creença en l’existència d’un esperit final i definitiu resideix en un tipus de fe. Aquesta creença es manté àmpliament estesa malgrat el assoliments actuals de la Ciència. Però també, qualsevol persona que estigui seriosament involucrada en la recerca de la Ciència acaba convencent-se de que algun tipus d’esperit es fa manifest en les lleis de l’Univers, un que és enormement superior a l’esperit de l’home. En aquest sentit, la recerca de la Ciència porta a un sentiment religiós d’un tipus especial, que segurament és bastant diferent a la
religiositat d’algú més inexpert”.

L’esglesia és el que som, no el lloc on anem”

DIETRICH BONHOEFFER

“Aquell qui es queda sol amb els seus pecats, està totalment sol. Pot ser que els cristians
(no obstant la adoració col·lectiva, la oració en comú i la comunió uns amb els altres en cada reunió) encara estiguin experimentant soledat. L’accés final a la comunió no té lloc perquè, encara que tinguin comunió uns amb altres com a creients i gent consagrada, no tenen comunió com a pecadors. La comunió piadosa no permet que ningú sigui un pecador, pel que tots han d’amagar el pecat de sí mateixos i dels seus germans. Molts cristians s’horroritzen quan, de cop, es descobreix que hi ha un pecador entre els justos. Llavors romanem sols amb el nostre pecat, vivint en mentida i en hipocresia. El fet és que som pecadors.”

Dietrich Bonhoeffer era un pastor, teòleg, i escriptor polonès que va lluitar activament contra el Nazisme i que va escriure molt sobre com viure una fe autèntica sense religiositat. Va ser executat en un camp de concentració al 1945 per viure una fe cristiana coherent.