EUSTAQUI

C.S. Lewis en la seva novel·la fantàstica “La travessia del viatger de l’alba”, narra la historia d’Eustaqui de forma poètica, un infant que odia a tothom i que tots odien. Eustaqui és egoista, cruel, i no s’entén amb ningú, i s’embarca en “el viatger de l’alba”, un vaixell que està efectuant una gran expedició. En arribar a una illa, Eustaqui se’n va a explorar-la i es troba una cova. El lloc està ple de diamants, rubís i or, i el noi va pensar “Soc ric! Ara podré venjar-me de tots aquells que em van menysprear i que es van riure de mi. Eustaqui es va quedar adormit sobre el tresor, sense saber que es tractava del tresor d’un drac.  Com es va adormir amb pensaments d’avarícia i venjatius en el seu cor, típics dels dracs, quan es va desperta s’havia convertit en un drac gran, terrible i lleig. Ràpidament es va adonar que no tenia escapatòria. No podia anar en el vaixell, el deixarien a l’illa i seria lleig i horrible la resta de la seva vida. El noi es desesperava. 

Un dia apareix el gran lleó Aslan i el porta fins a una font d’aigua molt clara, li diu que es despulli i que es posi dins de l’aigua. Eustaqui entén que despullar-se significa treure’s la pell de drac. Comença a rascar i arrencar-se les escames i veu que pot desfer-se de la pell de drac. Amb molt d’esforç i dolor aconsegueix treure-les, però disgustat, descobreix que a sota te una altra pell de drac. Ho intenta una segona vegada i una tercera vegada en va, sempre passa el mateix. Al final el lleó diu: “tindràs de deixar que et despulli jo”, i aquesta és la manera que Eustaqui explica la història: “No puc explicar la por que em feien les seves urpes, però ja estava al límit de la desesperació. El primer tall que em va fer va ser tan profund que em pensava que m’havia arribat directament al cor. I quan va començar a arrencar-me la pell, vaig sentir el dolor més gran que vaig sofrir en la meva vida. Llavors el lleó em va treure aquella maleïda cosa per complet, tal i com jo pensava haver-me tret les altre tres, únicament que les tres primeres no van ser doloroses. I allí va quedar tirada, al terra, però molt més grossa, més fosca i nuosa que les pells anteriors. Llavors, el lleó  em va agafar i em va tirar a l’aigua. Em cremava moltíssim, però només va ser un moment. I després vaig veure que tornava a ser un nen”. 

Molts veiem en nosaltres coses que no ens agraden, les avorrim i volem desarrelar-les de la nostra vida. Fem esforços per fer-les fora i ens sentim decepcions perquè tornen a aparèixer. Son coses que estan en el mes profund de nosaltres, formen part de la nostra genètica de pecat. Nomes desapareixeran quan morim o necessitem l’ajuda d’un cirurgià savi i destre que faci un treball profund, que pugui extirpar aquella vella naturalesa i rentar-nos de les conseqüències que ha portat en les nostres vides.  

Jesús va dir als religiosos del seu temps: “ el problema no està en la brutícia exterior del vas, sinó en el interior d’ell”. Jesús és un bon cirurgià que va venir per arrencar la nostra naturalesa i portar-la sobre Ell, rentar-nos de les nostres desobediències i donar-nos una vida nova.  Tots els nostres esforços per arrencar la pell del drac no tindran èxit. Només si confiem en Crist i acceptem la seva cirurgia serem lliures d’aquesta gran càrrega. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *